És mitjançant el seu gran nivell d'educació com els japonesos han donat lliçons al món en gestió empresarial i molts altres àmbits. Prova d'això, ho trobem fins i tot a la actuació cívica que demostren inclòs en situacions d'emergències per desastres naturals.
El respecte per la tradició històrica i la integració del ser humà amb l'entorn natural són dos dels valors inherents més importants de la cultura japonesa. La nostre activitat econòmica, adopta com a propis aquests valors, convertint-los en premisses i traduint-ho directament als nostres actes.
La nostre pròpia mentalitat i personalitat, recolzen i reforcen els valors per els quals volem reflectir a l'empresa, essent alguns dels més importants que ens identifiquen:
Integritat. Realitzarem únicament les activitats públiques que proposem, no realitzarem cap activitat il·legal o no comunicada, així com al compliment de totes les lleis vigents aplicables, ja siguin laborals, ambientals, civils o socials.
Transparència. No tenim cap interès ocult amb la nostra activitat, ni tampoc cap interès, vincle o preferència contractual amb tercers, així com tampoc amb els propietaris actuals dels terreny o l'equip de govern de qualsevol índole; local, comunitari, estatal, etc.
Crearem i publicarem un apartat específic en la nostre pàgina web corporativa, a on s'explicarà i actualitzarà tota l'evolució i execució del projecte amb tota claredat, incorporant documentació gràfica i aportant la màxima informació possible per a que es pugui verificar el compliment dels nostres compromisos, així com l'execució de les accions realitzades, publicant periòdicament les dades relatives a les aportacions socials, ambientals, etc.
Comunicació directa. Quedarem a la disposició de contacte directe tant amb els nostres clients com amb els ciutadans o qui ho desitgi, per a que pugui dirigir-se a nosaltres i obtenir resposta i informació de primera mà per a la seva consulta; aquesta acció podrà ser publicada de manera anònima, a la nostra web per al coneixement i interès general.
Respecte per l'entorn i la societat, mantenint els espais i ajudant a la preservació d'aquests, així com de la implicació social activa amb la comunitat a la qual representem, promovent juntes i reunions públiques per a la lliure participació ciutadana.
A més d'influir en les nostres operacions empresarials, els nostres valors determinen la nostra participació en la comunitat. Creiem en la importància de presentar a Hakumi com a ciutadà corporatiu exemplar i som conscients de la manera en que les nostres activitats afecten als nostres clients, als socis i treballadors i també al planeta en que vivim.
Volem transmetre cada un d’aquests valors i característiques, reflectint-los de manera inequívoca en la nostre gestió i operativa diària, fent propis aquests valors inherents i traduint-ho de manera directa i inequívoca als nostres clients, associats, treballadors i el conjunt de la societat que ens rodeja, atorgant la perfecció en cada una de les nostres tasques.
Aquests principis donen forma als nostres objectius i valors, a la forma en que tractem a les persones i portem a terme els nostres negocis.
Addicionalment, i com a exemplificació dels nostres valors i principis, volem descriure les següents metodologies de les principals aportacions de la filosofia japonesa, que identifiquen plena i inequívocament la nostra filosofia corporativa:
Omotenashi (おもてなし)
Omotenashi és un terme japonès d'una traducció molt complexa; no disposa d'un sentit literal el qual pugui ser traduït directament, doncs expressa molt més que una paraula i abraça en la seva definició emocions, sentiments i experiències. La seva traducció literal és “Hospitalitat”, però aquesta definició queda molt lluny del seu significat real degut a que és un concepte que està estretament acompanyat i forma part de la cultura japonesa.
Etimològicament, és un híbrid d'“omote” (superfície) i “nashi” (menys o res), conceptes que junts es tradueixen com a “únicament de cor”. Des de la perspectiva d'un amfitrió, aquesta és la prestació del servei sense expectativa de favor o recompensa, essent més en essència l'art de rebre i fer sentir com a casa.
L'idioma japonès no fa distinció entre 'convidat' i 'client'. En altres cultures, el concepte de 'servei' suggereix una jerarquia entre el 'servidor' i el 'client'. L'omotenashi japonès, per contra, es basa en una relació no dominant entre iguals - entre la persona que ofereix el servei (l'amfitrió) i la persona que el rep (el convidat o client).
“Omotenashi, és fer o com a mínim, intentar que l'altre persona se senti a gust.
Són aquells petits detalls, potser insignificants, que converteixen les interaccions entre persones en quelcom agradable.
És donar desinteressadament alguna cosa d'un mateix pel bé d'una altra persona.”
A la practica, pot regir-se per regles precises que descriuen com l'amfitrió ha de composar-se a si mateix davant del client. Però, la veritable essència de l'Omotenashi mai pot esser assolida únicament mitjançant un manual. És una relació entre iguals, que canvia d'un client a un altre, d'un moment a un altre. Gratitud vers al client és una part clau d'Omotenashi, la part que predisposa la trobada i fa que el convidat sigui feliç.
“Apreciar el valor de la trobada amb una altre persona, perquè potser mai tornarà a succeir”
Tant a l'àmbit institucional com al personal, ser un bon amfitrió es considera molt important i una de les habilitats imprescindibles per a formar part de la societat. L'epítom del concepte es troba a l'esperit del Camí del Té, formant part de la cerimònia del té, en la que l'amfitrió no escatima en esforços ni temps per a fer tot allò necessari per a que el convidat se senti acollit i còmode, decidint cada detall de la trobada pensant en els gustos i circumstàncies del convidat i estant molt atent durant la trobada en sí mateix.
“Fresques fulles verdes a primavera, estius temperats, tardors colorades, hiverns platejats”
Un dels fonaments per entendre aquest concepte de servei, es basa en viure i gaudir aprofitant el moment actual, per exemple en els detalls o ornaments que formen part de les estances, essent aquests adaptats i preparats acuradament per a cada situació i moment en particular, fent de cada situació, una experiència única i irrepetible.
“El servei apropiat, en el moment apropiat”
Kyosei (共生)
Kyosei és la definició del terme japonès al que Ryuzaburo Kaku va atribuir gran part de l'èxit de l'empresa Canon que va presidir des de 1977 fins a 1989, convertint-se aquesta en la filosofia corporativa aplicada per l'empresa de manera fefaent fins a l'actualitat.
“Canon està orgullosa de la seva llarga i inquebrantable tradició de protegir i preservar els nostres recursos més preuats: el món que compartim. Treballem per harmonitzar el compromís ambiental i els interessos econòmics en totes les nostres activitats empresarials. Creiem que aquest equilibri és essencial per a sostenir la prosperitat de les generacions futures”
Kyosei prové dels kanji 共生 que es podria traduir com “esperit de cooperació” o “simbiosis”. S'ha convertit en una corrent filosòfica més enllà del conegut Win-Win esdevenint en una força poderosa de transformació econòmica, política i social en el que l'actitud de l'empresa juga un paper molt important.
Kyosei com a estratègia de Responsabilitat Social Corporativa consta de cinc etapes:
1 - Supervivència Econòmica
En la primera etapa s'ha d'establir la viabilitat econòmica de l'empresa i garantir un flux previsible de beneficis i aconseguir un fort posicionament al mercat. Això s'ha d'aconseguir mitjançant un negoci que contribueixi a la societat amb la producció de béns necessaris i entendre que els beneficis han d'arribar per la solidesa del negoci i no per un abús monopolista del mercat o l'explotació de treballadors o socis de negoci (“socis Kyosei”).
2 - Cooperar dins de la empresa
S'ha d'establir un clima de cooperació empresa-treballadors sustentat per un fort codi ètic. Les empreses a Japó tenen fa molt temps una forta tradició on els treballadors són reconeguts i existeix un gran compromís amb els salaris, bonificacions i formació. Els treballadors japonesos tenen un fort sentiment de pertinència a l'empresa i això és vital.
3 - Cooperar fora de l'empresa
L'empresa actuarà amb respecte i reciprocitat a totes les seves relacions sense perdre de vista mai que forma part d'un engranatge major actuant sempre amb lleialtat. En aquesta etapa moltes empreses se focalitzen en aspectes locals o molt pròxims essent responsables amb la societat externa a l'empresa.
4 - Activisme Global
Quan una empresa es converteix en multinacional pot començar aquesta etapa on l'actitud d'expansió d'una empresa pot marcar la diferència i ser una important força per a corregir desequilibris mundials. Una empresa per tant ha de preocupar-se per els desequilibris comercials, d'ingressos i ambientals de cada país en els que s'operi.
5 - El Govern com a soci Kyosei
Quan una empresa arriba a la cinquena etapa, ha d'actuar políticament tractant als governs nacionals com a “socis Kyosei”, entenent que el benestar de la societat i el respecte a l'entorn no és una qüestió política aliena a l'empresa i utilitzar la força de l'empresa no tan sols en benefici propi, sinó també com a eina per a millorar el món que li envolta.
“Contribuir a la prosperitat de la humanitat i la protecció del món que compartim”
Kaizen (改善)
El Mètode Kaizen va ser desenvolupat a Japó, després de la Segona Guerra Mundial, front a la necessitat del país d'equiparar-se amb les potencies occidentals i estar en condicions de competir econòmicament amb elles, recolzats per els experts americans en mètodes estadístics de control de qualitat de processos TWI (Training Within Industry). Es així com es van trobar la intel·ligència emocional dels orientals (la mil·lenària filosofia de superació), i la intel·ligència racional dels occidentals i van donar lloc al que avui es coneix como l'estratègia de millora de la qualitat Kaizen. L'aplicació d'aquesta estratègia a la seva industria va portar al país a estar entre les principals economies del món.
La traducció del terme corresponent a les paraules: Kai (改) que significa “canvi”, y Zen (善) que significa “millora”. Al unificar-les, obtenim el que s'assimila a la seva traducció com a “millora continua”.
És un procés de millora continua basat en accions concretes, senzilles i poc oneroses, que implica a tots els treballadors d'una empresa, des dels directius fins als treballadors base.
Es basa en un enfocament caracteritzat per els següents trets distintius:
· Millora en petites passes
· Millora sense grans inversions
· Millora amb la participació de tots els membres de l'organització
· Millorar actuant, implantant ràpidament les millores
El Mètode Kaizen és, per tant, lo oposat a la conformitat, i el seu principal objectiu és eradicar tots aquells desaprofitaments, malbarataments o ineficiències que puguin existir en els sistemes productius, y que es puguin incloure en algun dels grups de categories següents:
· Excessos de producció
· Defectes
· Inventaris
· Transports
· Retards
· Processos innecessaris
Una de les empreses pioneres en introduir aquesta filosofia és Toyota. Coneguda com l'empresa amb el millor sistema de producció del món. Són els millors construint cotxes de qualitat, en poc temps i amb els costos mínims. Per aconseguir-ho porten desenes d'anys aplicant el Toyota Production System (TPS), desenvolupat per el fundador de l'empresa i el seu fill, basat en l'eliminació de tasques inútils, centrant-se en els defectes, la sobreproducció, el transport i les esperes inútils.
El Toyota Production System es basa como element principal en el concepte Kaizen.
Genba (現場)
Genba (現場) és un terme japonès que significa “el lloc real”.
Va ser desenvolupada i aplicada per l'empresa Toyota, com un dels seus màxims valors corporatius.
A l'àmbit de les organitzacions, Genba es refereix al lloc on es crea valor. Genba, per tant, pot ser qualsevol “lloc” o “escenari”, convertint-se en el punto de valor.
El concepte de genba és que els problemes són visibles i les millors idees del “kaizen” hauran de sorgir en el genba. La idea genba, és similar a caminar al voltant del problema (MBWA), és una activitat que porta la gestió des de la pràctica; és a dir Genba-kaizen o millora continua des de la pràctica.
Genba és el lloc en el que el client fa els seus negocis, és el seu estil de vida, el lloc on utilitza el producte; per a que la organització sigui impulsada per els clients s'ha de “anar al Genba del client”, llavors podràs entendre els seus problemes i identificar les oportunitats, utilitzant tots els sentits per a recollir i processar informació.
“Els passos de Genba denoten l'acció d'anar a veure el procés real, entendre el treball, fer preguntes i aprendre en el mateix lloc de l'acció”
Són una oportunitat per a que el personal es retiri de les seves tasques quotidianes per a observar el seu lloc de treball per identificar activitats inútils. Està dissenyat per a permetre als líders identificar els perills de seguretat existents, observar les condicions de maquinària i equip, preguntar sobre els estàndards practicats, obtenir coneixement sobre l'estat de treball i establir relacions amb els treballadors.
L'objectiu és entendre el flux de valor i els seus problemes en lloc de revisar els resultats o fer comentaris superficials. Conjuntament amb Genchi Genbutsu o "Go, Look, See", Genba és un dels 5 principis de la metodologia Lean, que han de ser practicats per els líders sobre una base diària.
L'aplicació de genba, és una activitat que porta la direcció a les línies de base per a buscar allò innecessari i les oportunitats per a poder aplicar el Kaizen del genba, o la millora continua en el propi lloc del treball.
En gestió de qualitat significa que si s'esdevé un problema, els enginyers han d'anar a comprendre l'impacte del problema complert i la seva recopilació de dades de totes les fonts des del punt d'origen. A diferencia del fet de fer una enquesta o un simple tractament estadístic, exigeix preguntar-se totes les dades abans de processar.
Mètode de las 5S
El mètode de les 5S, així denominat per la primera lletra del nom que en japonès designa cada una de les seves cinc etapes, és una tècnica de gestió japonesa basada en cinc principis simples.
Es va iniciar a Toyota amb l'objectiu d'obtenir llocs de treball millor organitzats, més ordenats i més nets de forma permanent per a arribar una major productivitat i un millor entorn laboral.
Es tracta de cinc paraules que, de forma sistemàtica, ofereixen les pautes per a la seva implementació.
1. Seiri (descart)
És la primera de les cinc fases. Consisteix en identificar els elements que són necessaris a l'àrea de treball, separar-los dels innecessaris i desprendre's d'aquests últims, evitant que tornin a aparèixer. Tanmateix, es comprova que es disposa de tot lo necessari.
2. Seiton (organització)
Consisteix a elaborar un llistat de tots els elements necessaris identificats en el pas anterior, amb l'objectiu d'organitzar-los i/o estructurar-los, de manera que la seva localització sigui més senzilla.
3. Seiso (identificació)
És el punt més important. En ell s'identificarà el problema, és a dir, que és el que fa innecessari aquest element dins del procés productiu i se li posarà solució.
4. Seiketsu (estandardització)
En aquesta fase es busca estandarditzar els resultats obtinguts en les tres fases anteriors. Consisteix fonamentalment en accions de manteniment de les millores obtingudes transformant-les en permanents.
5. Shitsuke (disciplina)
Amb aquesta etapa es pretén treballar permanentment d'acord amb les normes establertes, comprovant el seguiment del sistema 5S i elaborant accions de millora continua, tancant el cicle PDCA (Planificar, fer, verificar i actuar). Si aquesta etapa s'aplica sense el rigor necessari, el sistema 5S perd la seva eficàcia.
Per altre part, la metodologia pretén:
· Millorar les condicions de treball i la moral del personal.
· Reduir costos de temps i energia.
· Reduir riscos d'accidents o sanitaris.
· Millorar la qualitat de la producció.
· Millorar la seguretat en el treball.
Mètode i valors del KI-Aikidō (氣合気道)
L'aikidō, en japonès: 合気道、合氣道 (“el camí de l'energia i l'harmonia”), és un gendai budō o art marcial tradicional moderna del Japó. Va ser desenvolupada originalment per el mestre Morihei Ueshiba (1883-1969), aproximadament entre els anys 1930 i 1960.
La característica fonamental de l'aikidō és la recerca de la neutralització del contrari en situacions de conflicte, donant lloc a la derrota de l'adversari sense danyar-lo, enlloc de destruir-lo o humiliar-lo.
L'aikidō a l'estar sota la influencia del sintoisme i en menor mesura per el budisme zen, busca formar als seus practicants com a promotors de la pau.
El concepte del KI és equivalent al xino qì, l'hinduista prana o el grec pneuma i es tradueix generalment com a “energia vital” o per analogies adequades als diferents contextos trobats dins de la pràctica, com “alè”, “intenció” o “esperit”.
L'harmònic fluir del KI en el cos de l'aikidoka durant la realització d'una tècnica i la combinació del ki d'ambdós participants, es considera objectius essencials de la pràctica de l'aikidō. El kiai és una exhalació sonora que és part del fluir de l'energia vital, la intenció emocional durant l'execució d'una tècnica.
Tot i que les tècniques de l'aikidō poden utilitzar-se com a defensa personal davant qualsevol possible agressió; el fundador, el mestre Morihei Ueshiba no les va crear solament com a part d'un mètode més de lluita cos a cos. La seva intenció va ser desenvolupar un art marcial capaç d'integrar a la persona en tots els seus aspectes: físic, mental i espiritual.
A diferencia de la gran majoria d'arts marcials tradicionals o modernes i esports de combat, que busquen condicionar o mecanitzar els diferents gestos de defensa i atac, l'aikidō busca despertar la nostra consciència reprogramant-nos física, mental i emocionalment cap a un procés de continua creació.
Totes les etapes de l'aprenentatge, es realitzen dins del marc/patró cíclic de la metodologia Kaizen o d'observació - repetició - anàlisis - retroalimentació/correcció - execució - repetició, en recerca d'una millora continua, la qual s'utilitza així mateix, en el marc de l'ensenyament de les arts marcials japoneses tradicionals formatives o gendai budō.
Filosòficament, es basa en els ensenyaments de l'omoto (‘gran origen'), una secta neosintoista fundada a finals del segle XIX per una dona de nom Nao Deguchi i propagada a inicis del segle XX per el seu gendre, Onisaburo Deguchi, la qual va tenir una influencia important en el pensament de Ueshiba des del any 1919.
El mestre Morihei Ueshiba va concloure que el veritable esperit de les arts marcials no s'ha de centrar en el combat o la competència esportiva, on l'orgull i l'ego es potencien; sinó en la recerca de la perfecció física, mental i espiritual de l'esser humà, a través de l'entrenament, la auto-reflexió i la pràctica continua.
Basant-se en l'ensenyament del seu creador, l'aikidō en general es nega a convertir-se en un esport competitiu i rebutja tot tipus de certàmens o concursos que incloguin les divisions per pesos, les classificacions basades en el número de victòries i la recompensa als campions, degut a que aquestes coses, tan sols alimenten l'ego i a llarg termini, la falta d'interès per els altres.
L'ètica Budō / Bushidō
A la tradició japonesa, el bushidō (武士道) és un terme interpretat com a "el camí del guerrer".
És un codi ètic estricte i particular per el que molts samurais (o bushi) entregaven les seves vides, que exigia lleialtat i honor fins a la mort.
Ha arribat a ser reconegut com al codi samurai, però és més que això. El nom atorgat no és "el codi" o "la llei" del guerrer, sinó més aviat, "el Camí". No és simplement un llistat de normes a las quals un guerrer s'ha de basar a canvi del seu títol, sinó que és un conjunt de principis que preparen a una persona per a la batalla sense perdre la seva humanitat, i per a dirigir i donar ordres sense perdre el contacte amb els valors bàsics. És una descripció d'una forma de vida i una prescripció per a fer un guerrer-home noble.
"Quan el guerrer està preparat per al fet de morir, viu la seva vida sense la preocupació de morir i escull les seves accions basant-se en un principi, no en la por"
A la seva forma original, es reconeixen en el bushidō set virtuts associades:
義 Gi — Justícia (decisions correctes)
Sigues honrat als teus tractes amb tot el món. Creu en la justícia, però no en la que sorgeix dels altres, sinó en la pròpia.
勇 Yu — Coratge
Aixeca't sobre les masses de gent que tem actuar. Ocultar-se com una tortuga a la seva closca no és viure. Un samurai ha de tenir valor heroic. És absolutament arriscat. És perillós. És viure la vida de forma plena, complerta, meravellosa. El coratge heroic no és cec. És intel·ligent i fort. Reemplaça la por per el respecte i la precaució.
仁 Jin — Benevolència
Mitjançant l'entrenament intens el samurai es torna ràpid i fort. Desenvolupa un poder que ha de ser utilitzat per al bé comú. Té compassió. Ajuda als seus companys a qualsevol oportunitat. Si l'oportunitat no sorgeix, se'n sortirà del seu camí per a trobar-la.
礼 Rei — Respecte, cortesia
Els samurai no tenen motius per a ser cruels. No necessiten demostrar la seva força. Un samurai és cortès inclòs amb els seus enemics. Sense aquesta mostra directa de respecte no som millors que els animals. Un samurai rep respecte no tan sols per la seva ferocitat a la batalla, sinó també per la seva manera de tractar als altres. L'autèntica força interior del samurai es fa evident en temps de dificultats.
誠 Makoto — Honestedat, sinceritat absoluta
Quan un samurai diu que farà quelcom, és com si ja estigués fet. Res a aquesta terra l'aturarà per a la realització d'allò que ha dit que farà. No ha de "donar la seva paraula", no ha de "prometre", el simple fet de parlar ja condiciona el fet de fer. Parlar i fer són la mateixa acció. No dirà ni prometrà res en va.
名誉「名譽」Meiyo — Honor
És la virtut més important de totes. L'autèntic samurai tan sols té un jutge del seu propi honor, i és ell mateix. Les decisions que pren i com les du a terme són un reflex de qui és en realitat. No pot ocultar-se d'ell mateix.
忠義 Chuugi — Lleialtat
Haver fet o dit "quelcom", significa que aquest "quelcom" li pertany. És responsable d'això i de totes les conseqüències que li segueixin. Un samurai és intensament lleial a aquells sota la seva curatela. Per a aquells dels que n'és responsable, roman ferament fidel. Per al guerrer, les paraules d'un home són com les seves petjades: pots seguir-les fins a on sigui que ell vagi.
 |
 |
Pot descarregar el document corresponent aquí:
